Noticies de la galeria
La galeria Antoni Pinyol ha cedit a l’espai Volart de Barcelona una peça de marbre blanc de l’escultor Gabriel, l’ exposició es pot veure fins a finals de març.
També a l’espai La Panera de LLeida hi han tres obres del fotògraf Matt Siber de Chicago cedides per la galeria, la exposició es titula Veu entre linees i es pot visitar fins el 25 d’abril.
Esperem podeu gaudir de les dues mostres.
L’entrevista, els artistes, els convidats, la presentació del llibre, el llibre i el pastis.
Tot plegat una bona i lúdica estona.
N.F.
“7 MIRADES ABSENTS” la inauguración.
Aquí van unas imágenes de la inauguración de la exposición “7 mirades absents” de DENNIS MAHER.
Las obras expuestas son fotografías de 7 composiciones creadas por el artista, con materiales de desecho.
La nota singular (a mi modo de ver) es, la arrolladora plasticidad de las imágenes.
N.F.
Aquí van unas imágenes de la inauguración de la exposición “El arrojo de la sombra” de Paco de la Torre, en esta exposición el artista nos muestra destreza y meticulosidad.
En un tiempo donde las prisas de nuestro quehacer diario son el modus operandi de la mayoría de nosotros, Paco de la Torre le da la vuelta al concepto “prisa” y se toma su tiempo para pintar. En sus obras vemos el aspecto evocador hacia una pintura técnicamente minuciosa.
El trabajo pictórico es de manufactura diríamos “preciosista” como si de una joya se tratara, la temática está inspirada en la arquitectura racionalista -el racionalismo arquitectónico corresponde a una tendencia introducida en Europa a comienzos del siglo XX, que mantiene un fuerte compromiso con las conquistas de la estética del cubismo-.
Esta exposición se podrá ver hasta el 15 de diciembre.
N.F.
El dia 17 d’octubre l’Albert Macaya va completar l’exposició que té a la nostra galeria, amb una instal•lació.
L’artista crea una espiral en el espai al mig de la sala feta amb fil d’empalomar, la il•luminació és intimista, música ¿hindú? de fons. Apareix en escena una noia vestida amb un vestit fet del mateix material que l’espiral (fil d’empalomar) que ha fet l’artista.
La noia s’endinsa a l’espiral fins arribar al centre, on seu i espera, però, que espera?. Du un secret, porta unes paraules dintre seu que vol transmetre a la gent. Una a una les persones que estem allà ens anem endinsant per l’espiral fins arribar on es troba la noia i deixem que ens xiuxiuegi alguna cosa a l’orella. És reconfortant el que diu, la situació també ho és, atens a l’esdeveniment. Ja no hi ha música, en silenci la gent continua la seva desfilada una mica per curiositat una mica perquè ens fem partícips de l’acció. Finalment, quan ja no entra ningú més a l’espiral, la noia agafa unes tisores que prèviament s’han deixat a terra, s’aixeca i talla l’espiral.
Quan s’obren totes les llums de la sala, tornem a la realitat, ha estat un moment màgic i et queda una agradable sensació.
N.F.
El dia 16 tots els Museus i les galeries, del territori català van romandre obertes fins a mitjanit.
Nosaltres també i vam voler preparar una vetllada especial per aquest esdeveniment amb la fi de fer més atractiva aquesta celebració.
L’artista de Flix resident a Reus Núria Fernàndez Estopà (que soc jo mateixa) ens va preparar una performance.
Sota el títol “Bols Paraules” vaig escriure tres paraules dins de tres bols blancs, (cada bol una paraula) que per a mi son tres màximes de la vida.
Tres paraules que defineixen una manera de ser i d’actuar i que per esser conscients de la seva importància cal parar-se una estona a reflexionar sobre el seu verdader significat.
Un aspecte molt important de la performans va ser que vaig convidar a Juan, un músic del carrer perquè m’acompanyes amb la seva música. Va donar la “casualitat” que el músic és budista i
ens va obsequiar amb els seu salms “Om djé tsun Ma” que vol dir ofrena a deu.
Per a mi va estar una nit amb molta màgia.
N.F.
Ja està la foguera de Sant Joan a la Plaça preparada,
amb ella cremaran tots els mals,
els del cor i els del cos,
reforçant-nos l’esperit i purificant-nos l’anima.
N.F.E.
Estos días han aparecido en las paredes de la calle de nuestra galería unos graffitis muy sugerentes, uno en la pared de enfrente de la galería y otro en la calle de atrás. Más tarde me he percatado que hay graffitis del mismo artista por todo Reus, son muy especiales, no están pintados con aerosoles sino con barras de crayón, cosa que los hace bastante efímeros. Por el estilo puedo imaginarme quien los ha dejado allí, se trata de un joven artista, Bruno Duval, con ellos ha querido homenajear a uno de los maestros de la creación que fue Picasso, son obras sutiles y un gran contenido artístico.
Aquí os muestro unas imágenes.
N.F.E.
