Archive for the ‘Uncategorized’ Category

Exposició del guanyadors del 17è PREMI TELAX

Tuesday, August 4th, 2009

Santi Fuchs

Crea un contrapunt entre opressió i llibertat conjuntament amb una acceptació estètica.

La seva obra està basada en l’estructura social, en consonància amb la natura, també és la conseqüència d’una necessitat.

Simbiosi entre la harmonia de la natura, el progrés i l’organització donant un matís de reflexió.

Fusió dels moviments més orgànics en la rectitud de la vida de les persones.

Entre la crítica i l’elogi, encara que les conseqüències no ens agradin, forma part de l’evolució i de la natura.

Crea un contrapunto entre opresión y libertad conjuntamente con una aceptación estética.

Su obra está basada en la estructura social, en consonancia con la naturaleza, también es la consecuencia de una necesidad.

Simbiosis entre la armonía de la naturaleza, el progreso y la organización dando un matiz de reflexión.

Fusión de los movimientos más orgánicos en la rectitud de la vida de las personas.

Entre la crítica y el elogio, aunque las consecuencias no nos gusten, forma parte de la evolución y de la naturaleza.


 

 

Tuesday, August 4th, 2009

Pepa Satué

Intent d’evasió, transformació de la realitat. La delicadesa del blanc, matisada per les ombres dels bucles, recrea un mon de pau de connotacions místiques. Així sorgeix Alma de níquel i, així, ens porta a un univers d’espais antagònics en el que l’afrontament entre el blanc i el negre és tan sols l’ inici: formes geomètriques circumscriuen el caos, el còncau es converteix en convex; els receptacles, en lloc de contenir, sols serveixen per separar l’espai, creant camins a l ‘aire, lo quotidià ocupa un lloc preeminent, la duresa del níquel s’acomoda al coto fluix; el pla es fa tridimensional; l’interior és a la vegada exterior.

Intento de evasión, transformación de la realidad. La delicadeza del blanco, matizada sólo por las sombras de los bucles, recrea un mundo de paz de connotaciones místicas. Así surge Alma de níquel y, así, nos lleva a un universo de espacios antagónicos en el que el enfrentamiento entre el blanco y el negro es sólo el inicio: formas geométricas circunscriben el caos; lo cóncavo se convierte en convexo; los receptáculos, en vez de contener, sólo sirven para separar el espacio, creando caminos al aire, encauzándolo; lo cotidiano ocupa un lugar preeminente; la dureza del níquel se acomoda en el algodón; el plano adquiere tridimensionalidad; el interior, es a la vez exterior….



Axel Reusch “analitica y ambivalencia”

Saturday, June 6th, 2009

A Axel Reusch no le gusta situar sus obras en ningún estilo, dice que tienen un poco de todos y de ninguno, cree que su pintura tanto puede ser abstracta, como figurativa, como realista, pero que no la define ningún estilo, sino que tiene estilo propio.

Sobre todo su pintura es analítica y ambivalente y no quiere crear referentes con otras imágenes.

Cuando habla de sus obras le gusta llamarlas “objetos “, que se crean por si solos, como si tuvieran vida propia, él tan solo las realiza,  la intención es la de cuestionar preguntas, más que obtener respuestas.

N.F.

La “Nit dels Museus i les galeries”

Tuesday, May 19th, 2009

El dia 16 tots els Museus i les galeries, del territori català van romandre obertes fins a mitjanit.

Nosaltres també i vam voler preparar una vetllada especial per aquest esdeveniment amb la fi de fer més atractiva aquesta celebració.

L’artista de Flix resident a Reus Núria Fernàndez Estopà (que soc jo mateixa) ens va preparar una performance.

Sota el títol “Bols Paraules” vaig escriure tres paraules dins de tres bols blancs, (cada bol una paraula) que per a mi son tres màximes de la vida.

Tres paraules que defineixen una manera de ser i d’actuar i que per esser conscients de la seva importància cal parar-se una estona a reflexionar sobre el seu verdader significat.

Un aspecte molt important de la performans va ser que vaig convidar a Juan, un músic del carrer perquè m’acompanyes amb la seva música. Va donar la “casualitat” que el músic és budista i

ens va obsequiar amb els seu salms “Om djé tsun Ma” que vol dir ofrena a deu.

Per a mi va estar una nit amb molta màgia.

N.F.


Per Sant Jordi “Poesia”

Wednesday, April 22nd, 2009

Diari el Punt – Article Núria Fernández

Tuesday, July 17th, 2007

premsa_fernandez.jpg

La Vanguardia – Article Aureli Ruiz

Thursday, July 12th, 2007

premsa_aureli2-copia.jpg

Al diari La Vanguardia del diumenge dia 8 de juliol, surt una ressenya de l’exposició de l’Aureli Ruiz, aquí teniu la imatge.

Gent que deix empremta

Monday, July 9th, 2007

bola.jpgempremtes_somriures.jpgxarxa.jpg

El passat divendres 6 de Juliol va inaugurar a la nostra galeria l’ artista de Flix Núria Fernàndez Estopà, (amb un exit fulminant) que ens va delitar amb els seus poemes visuals. Aquesta exposició es podrà veure fins el 2 d’agost, no us la perdeu, també la podeu visitar a la nostra web.

Aquesta exposició te un apartat on podreu deixar la vostra empremta i l’artista us farà una poesia.

Diari el Punt – recull de premsa exposició Aureli Ruiz

Thursday, June 28th, 2007

premsa_aureli1.jpg

últimos días de la exposición del artista en nuestra galeria

EROS

Friday, June 22nd, 2007

ANHELUM

Instal.lacions d’Arquitectura Efímera realitzades per alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus, (per diferents espais de la ciutat, un d’ells la nostra galeria) a traves de la proposta del Consorci del Teatre Bartrina.

Les instal.lacions presentades s’han projectat a partir d’un unic tema, EROS, reflexionant al voltant del desig, la seducció i l’aparença. Contrastant el món ideal amb el real, l’anel amb la impossibilitat d’assolir-lo….

ANHELUM

Rosa Bru

Mariana Castellucci

Victòria Castillo

Laura Cot

Desig….., el que veig, el que vull i no tinc. M’hi aproximo i em sumergeixo en un espai que s’insinua, que m’invita a experimentar sensacions. Què hi ha de real? què d’imaginatiu?

Arquitectures d’aire, formes i malformes, textura que acull l’espectador, a Anhelum la intervensió en l’espai es presenta com una pell que embolcalla i, alhora, com un vel que insinua i s’amaga. La instal·lació juga amb la llum, l’aire, l’atmosfer, s’insinua…… i es mou.

L’alé vital n’és motor i estructura.