Ahir divendres dia 2 d’octubre vam inaugurar de nou a la nostra galeria.
Aquesta vegada amb obres de l’artista local Albert Macaya que sota el títol “en espiral” ens presenta els seus treballs més recents.
Volums i papers ocupen el nostre espai expositiu que l’artista ha sabut impregnar de subtilesa.
Sempre amb un llenguatge embolcador, Abert Macaya ens planteja les seves peces en un constant creixement que fa referència al devenir individual com un creixement sempre en procés.
N.F.
Archive for the ‘exposicions’ Category
Albert Macaya “en espiral”
Saturday, October 3rd, 2009
Inauguració de l’exposició Eros+ismes
Tuesday, September 8th, 2009Aquesta exposició, que és paral•lela a la del Tinglado nº4 del Port de Tarragona, ens mostra la visió que tenen sobre l’erotisme els artistes Jordina Orbañanos, Lídia Pérez i Josep Uclés.
L’erotisme que sempre ha estat un tema recurrent i suggerent en el món artístic junt amb l’originalitat en que els artistes tracten el tema mereix la pena de tenir en compte.
N.F.
Eros+ismes
Tuesday, September 1st, 2009L’erotisme és quelcom que s’esmuny de la quotidianitat, és revelació, misteri, emoció i desafiament; respon a la necessitat de l’extraordinari, transcendeix allò monòton, transfigura la realitat, exalta
l’alegria de viure. L’erotisme consisteix en insinuar, suggerir, donar joc a la imaginació, seduir
els sentits tot conjugant espontaneïtat i artifici.
D’alguna manera l’erotisme és la vessant creativa de la sexualitat ja que hi trobem una participació determinant de factors comuns com serien la imaginació, l’enginy, el repte, la voluntat de conquerir, l’afany de superació o el d’assolir una meta.
Sempre ha existit un nexe entre la representació artística i l’erotisme. L’erotisme és una forma de coneixement del cos, tant del propi com el de l’altre i justament l’harmonia i la bellesa del cos humà van ser descoberts per l’art, el qual aglutina sensualitat i estètica. Des del moment en què l’ésser humà descobreix la vinculació entre sexualitat i plaer, més enllà de l’instint animal i de la procreació, aquest plaer havia de ser expressat i esdevenir motiu de representació artística.
Extracte tret del catàleg Eros+ismes escrit per
Raquel Medina de Vargas.
Exposició del guanyadors del 17è PREMI TELAX
Tuesday, August 4th, 2009Santi Fuchs
Crea un contrapunt entre opressió i llibertat conjuntament amb una acceptació estètica.
La seva obra està basada en l’estructura social, en consonància amb la natura, també és la conseqüència d’una necessitat.
Simbiosi entre la harmonia de la natura, el progrés i l’organització donant un matís de reflexió.
Fusió dels moviments més orgànics en la rectitud de la vida de les persones.
Entre la crítica i l’elogi, encara que les conseqüències no ens agradin, forma part de l’evolució i de la natura.
Crea un contrapunto entre opresión y libertad conjuntamente con una aceptación estética.
Su obra está basada en la estructura social, en consonancia con la naturaleza, también es la consecuencia de una necesidad.
Simbiosis entre la armonía de la naturaleza, el progreso y la organización dando un matiz de reflexión.
Fusión de los movimientos más orgánicos en la rectitud de la vida de las personas.
Entre la crítica y el elogio, aunque las consecuencias no nos gusten, forma parte de la evolución y de la naturaleza.
Tuesday, August 4th, 2009
Pepa Satué
Intent d’evasió, transformació de la realitat. La delicadesa del blanc, matisada per les ombres dels bucles, recrea un mon de pau de connotacions místiques. Així sorgeix Alma de níquel i, així, ens porta a un univers d’espais antagònics en el que l’afrontament entre el blanc i el negre és tan sols l’ inici: formes geomètriques circumscriuen el caos, el còncau es converteix en convex; els receptacles, en lloc de contenir, sols serveixen per separar l’espai, creant camins a l ‘aire, lo quotidià ocupa un lloc preeminent, la duresa del níquel s’acomoda al coto fluix; el pla es fa tridimensional; l’interior és a la vegada exterior.
Intento de evasión, transformación de la realidad. La delicadeza del blanco, matizada sólo por las sombras de los bucles, recrea un mundo de paz de connotaciones místicas. Así surge Alma de níquel y, así, nos lleva a un universo de espacios antagónicos en el que el enfrentamiento entre el blanco y el negro es sólo el inicio: formas geométricas circunscriben el caos; lo cóncavo se convierte en convexo; los receptáculos, en vez de contener, sólo sirven para separar el espacio, creando caminos al aire, encauzándolo; lo cotidiano ocupa un lugar preeminente; la dureza del níquel se acomoda en el algodón; el plano adquiere tridimensionalidad; el interior, es a la vez exterior….
Exposición Colectiva del “17è PREMI TELAX”
Monday, July 13th, 2009Durante todo el mes de julio, tendremos expuestas en nuestra sala las obras seleccionadas y ganadoras del “17è PREMI TELAX”.
Ayer viernes 10 fue la inauguración, se creó un ambiente muy agradable y tanto el público como los artistas participantes que asistieron a la inauguración, disfrutaron del momento.
Para los que no pudieron asistir les dedicamos estas imágenes para que se hagan una idea de cómo fue y como quedaron sus obras expuestas.
En estos 17 años que llevamos de Premi Telax, podemos decir que estamos muy satisfechos por la respuesta de los artistas y queremos agradecer a todos su participación.
Axel Reusch “analitica y ambivalencia”
Saturday, June 6th, 2009A Axel Reusch no le gusta situar sus obras en ningún estilo, dice que tienen un poco de todos y de ninguno, cree que su pintura tanto puede ser abstracta, como figurativa, como realista, pero que no la define ningún estilo, sino que tiene estilo propio.
Sobre todo su pintura es analítica y ambivalente y no quiere crear referentes con otras imágenes.
Cuando habla de sus obras le gusta llamarlas “objetos “, que se crean por si solos, como si tuvieran vida propia, él tan solo las realiza, la intención es la de cuestionar preguntas, más que obtener respuestas.
N.F.
Inauguración de la exposición de Axel Fabry
Thursday, April 30th, 2009¡Com on di a l’Espagne ! Vale más una imagen que mil palabras.
Axel Fabry -esculturas-
Saturday, April 25th, 2009Va néixer a Roeselare (Bèlgica) l’any 1943. Es va formar en estudis de grafisme, si bé és autodidacta en l’art. De molt jove va experimentar la tècnica de fosa del bronze en motlle de sorra. Tot i així, se sentí atret pel modelatge del fang i executa obres de terracota amb caires vius i un estil dur. La parella és el tema central de la seva figuració.
Les figures de bronze d’aire mític amb trets de misteri van assolint una major rellevància dins la seva trajectòria. L’expressió d’aquestes petites escultures és neutra, hi podem trobar l’acció, la pau i la mort.
En lo referent a la textura, hi veiem traces de pedres llençades o de meteorits, semblen esquitxades per la lava.
Alhora, ha creat figures monumentals ubicades en espais públics en acer inoxidable amb tots els trets diferencials que donen caràcter propi a la seva obra.
Aquesta exposició és podrà veure fins el 30 de maig.
Nació en Roeselare (Belgica) el año 1943. Artista autodidacta, estudió grafismo. De muy joven aprendió la técnica de fundición en bronce a la cera perdida.También se siente atraído por el modelado en farro, ejecuta obras en terracota de vivas características y estilo duro. La pareja es el tema central de su figuración.
Las figuras de bronce de aire mítico con rasgos misteriosos van tomando protagonismo en su trayectoria.
La expresión de estas pequeñas esculturas es neutra, podemos encontrar la acción, la paz y la muerte.
Referente a la textura vemos trazos de piedras lanzadas o de meteoritos, parecen salpicadas de lava.
También ha creado figuras monumentales para espacios públicos en acero inoxidable, con todos los rasgos característicos propios de su obra,.
La exposición se podrá ver hasta el 30 de mayo.
AXEL FABRY . Beeldhouwer .Axel werd geboren in 1943 te Roeselare, Belgie.Genoot een grafische opleiding, maar is autodidact in de kunst. Op jonge leeftijd leerde hij mouleren in zand en brons gieten: Toch was het de klei die leidde to zijn eerste terracotta beelden.Deze hadden een uitgesproken harde hoekige stijl. ‘”Het koppel” was een centraal thema. Stilaan namen de bronzen beelden de bovenhand. Ook zij zijn “in wording”, ze stralen een neutrale blik uit, ze staan open voor actie, rust en liefde.Hun huid draagt de sporen van ingeslagen gesteenten en meteoren.Ondertussen hebben monumentale beelden een voorname plaats ingenomen.Deze meestal in inox uitgevoerde creaties hebben onmiskenbaar dezelfde kenmerken die eigen zijn aan zijn hele oeuvre. Hijzelf beschrijft zijn creatieproces als: het beeld groeit, gestadig klimt het op. Ik kijk, loop er om heen, laat het rusten. Een vuistslag herleidt het tot een trieste massa. Het is herrezen uit mijn handen, een gevoel van welbehagen overvalt me. Door erosie vergane valeien laten een rijkdom aan stenen na. De massa biedt zich aan, de zoektocht kan beginnen. Ogen gericht naar vormen kleur. Hardheid dringt zich op,moeilijk vormgevend, weerbarstig. Vastberaden doorkliefd de gedachte de massa, de lava,het marmer. Omsluierd door een kleed van brons een nieuwe schepping is ontstaan, De mijne.
Poesia y microcosmos
Saturday, April 4th, 2009El artista Fernando Villena (Bilbao 1974) inauguró ayer día 3 en nuestra galería.
En su obra nos habla de la naturaleza, una naturaleza colorista y orgánica. La contemplación de las imágenes, nos aporta una visión renovada y cósmica de las formas esenciales y elementales que nos rodean.
A caballo entre pintura y fotografía, Villena se nos muestra como un esteta de la pureza.
N.F.E.
