Blog de la Galeria Antoni Pinyol

“La Comella” es un espai que ha creat l’escultor Rufino Mesa a les nostres contrades.

Allí treballa i conviu amb la seva família i la seva obra.

No ha estat fàcil per a ell crear aquest espai. Tan sols amb l’ajuda de les seves mans, la de algú altre i…… poc més, però això sí, amb cap, amb molt de cap, bones idees i tocant de peus a terra.

Rufino Mesa permet als pocs que coneixem aquest indret, acostar-nos-hi a fer-li una visita. Plegats fer una passejada i sentir l’energia que desprenent les pedres que allí ha col·locat, tan subtilment amb tanta màgia i mestratge.

És un espai per a la reflexió, mitjanant l’observació sens coses importants, amb lo petits i efimers que som i lo gran que és tot el que ens envolta.

En aquest blog trobareu imatges de “la Comella” busqueu els mesos de Juliol i octubre del 2007.

N.F.E.

Al escultor Rufino Mesa hacía tiempo que le rondaba por la cabeza la idea de hacer una cisterna en su masia “La Comella” , bueno pues, ya está hecha.

Antes de que se llene de agua la ha pintado, la pintura recuerda la lluvia. Esta obra tan especial y tan útil irá cubierta. Por suerte he podido ir a “La Comella” a capturar unas imágenes para poder enseñároslas antes de que queden ocultas .

N.F.E.

Un cop més ahir vam inaugurar una nova exposició a la nostra galeria, la d’ahir va esser vibrant, plena de color, d’aquelles exposicions que t’alegren la vista, els sentits i et fan sentir a gust.

La gent estava contenta i es va crear molt bon rotllo i és que en definitiva, els artistes el que fem és exactament això, potenciar la part dreta del cervell, o sigui, intentar mantenir vives les sensacions. Daniel Leiva ho aconsegueix d’una manera tan brillant com les seves obres, sembla que la natura hagi creat els colors per posar-los al seu abast.

Núria Fernández Estopà

Este domingo he ido otra vez a “La Comella” para ver a mi amigo el escultor Rufino Mesa y a su mujer Assumpta Roses. Es sorprendente lo bien que me he sentido, esta vez iba con unos amigos (también artistas) Antonio Luque y su mujer Montse Planas y como yo, han tenido un día muy especial, uno de estos días en los que te das cuenta que merece la pena estar. Siempre que voy a ver a Rufino se enriquecen mis sentidos y se agudiza mi sensibilidad. Después de un buen paseo por todo el circuito de esculturas, acompañado todo ello de una buena charla, sobre lo humano y lo divino con esta gente tan especial, me pregunto ¿Qué más se puede pedir?

Os pongo unas imágenes para que disfrutéis y para que veáis que el arte sigue vivo.

Núria Fernández Estopà