El dia 17 d’octubre l’Albert Macaya va completar l’exposició que té a la nostra galeria, amb una instal•lació.
L’artista crea una espiral en el espai al mig de la sala feta amb fil d’empalomar, la il•luminació és intimista, música ¿hindú? de fons. Apareix en escena una noia vestida amb un vestit fet del mateix material que l’espiral (fil d’empalomar) que ha fet l’artista.
La noia s’endinsa a l’espiral fins arribar al centre, on seu i espera, però, que espera?. Du un secret, porta unes paraules dintre seu que vol transmetre a la gent. Una a una les persones que estem allà ens anem endinsant per l’espiral fins arribar on es troba la noia i deixem que ens xiuxiuegi alguna cosa a l’orella. És reconfortant el que diu, la situació també ho és, atens a l’esdeveniment. Ja no hi ha música, en silenci la gent continua la seva desfilada una mica per curiositat una mica perquè ens fem partícips de l’acció. Finalment, quan ja no entra ningú més a l’espiral, la noia agafa unes tisores que prèviament s’han deixat a terra, s’aixeca i talla l’espiral.
Quan s’obren totes les llums de la sala, tornem a la realitat, ha estat un moment màgic i et queda una agradable sensació.
N.F.
