Blog de la Galeria Antoni Pinyol

Santi Fuchs

Crea un contrapunt entre opressió i llibertat conjuntament amb una acceptació estètica.

La seva obra està basada en l’estructura social, en consonància amb la natura, també és la conseqüència d’una necessitat.

Simbiosi entre la harmonia de la natura, el progrés i l’organització donant un matís de reflexió.

Fusió dels moviments més orgànics en la rectitud de la vida de les persones.

Entre la crítica i l’elogi, encara que les conseqüències no ens agradin, forma part de l’evolució i de la natura.

Crea un contrapunto entre opresión y libertad conjuntamente con una aceptación estética.

Su obra está basada en la estructura social, en consonancia con la naturaleza, también es la consecuencia de una necesidad.

Simbiosis entre la armonía de la naturaleza, el progreso y la organización dando un matiz de reflexión.

Fusión de los movimientos más orgánicos en la rectitud de la vida de las personas.

Entre la crítica y el elogio, aunque las consecuencias no nos gusten, forma parte de la evolución y de la naturaleza.

Pepa Satué

Intent d’evasió, transformació de la realitat. La delicadesa del blanc, matisada per les ombres dels bucles, recrea un mon de pau de connotacions místiques. Així sorgeix Alma de níquel i, així, ens porta a un univers d’espais antagònics en el que l’afrontament entre el blanc i el negre és tan sols l’ inici: formes geomètriques circumscriuen el caos, el còncau es converteix en convex; els receptacles, en lloc de contenir, sols serveixen per separar l’espai, creant camins a l ‘aire, lo quotidià ocupa un lloc preeminent, la duresa del níquel s’acomoda al coto fluix; el pla es fa tridimensional; l’interior és a la vegada exterior.

Intento de evasión, transformación de la realidad. La delicadeza del blanco, matizada sólo por las sombras de los bucles, recrea un mundo de paz de connotaciones místicas. Así surge Alma de níquel y, así, nos lleva a un universo de espacios antagónicos en el que el enfrentamiento entre el blanco y el negro es sólo el inicio: formas geométricas circunscriben el caos; lo cóncavo se convierte en convexo; los receptáculos, en vez de contener, sólo sirven para separar el espacio, creando caminos al aire, encauzándolo; lo cotidiano ocupa un lugar preeminente; la dureza del níquel se acomoda en el algodón; el plano adquiere tridimensionalidad; el interior, es a la vez exterior….