Ysabel Pinyol dirigeix la galeria Cater In Art, un nou espai dedicat a la divulgació de l’art més avantguardista i innovador.
Aquest espai va obrir les seves portes el passat dia 13 de març amb una exposició de Mariscal.
La Ysa (que es com l’anomenem els qui la coneixem) amb aquesta iniciativa, ens vol donar tan als artistes com als amants del art, l’oportunitat de gaudir d’un lloc que estic segura no passarà desapercebut.
Us poso unes imatges del dia de la inauguració.
NFE
Aquest passat dissabte Uwe Geest, ens va transportar un altre cop al seu món pictòric, un món ple de color i sensibilitat.
Amb el seu particular homenatge que fa a la Yael Langella que li ha deixat un rastre inesborrable.
Una poeta per sobre de totes les coses, però també una dona que s’ha sabut fer estimar pels qui la vam conèixer.
La “Yael” escriu en un fragment del poema “TOT L’ESTIU CAMINES DESCALS” que li dedica al seu estimat “Uwe” i que tant bé defineix la seva obra.
……………………………….
tot l’estiu toques l’aigua,
toques la terra,
toques l’herba, toques el sòl,
toques la sorra i les ones.
Tot l’estiu toques la sorra,
toques l’aigua.
tot l’estiu,
toques
la sorra,
toques
l’aigua.
Sota les carícies del teus peus
descansa, en la seva calma, la immensitat del cel.
…………………………………
Yael Langella: pont de cultures
Yael Langella va néixer a París, l’any 1953 i va viure la seva infantesa a Tunísia, el país de la seva família paterna d’origen sefardita. Dels llavis del seu pare va conèixer les seves antigues arrels que es troben entre la població jueva de terres lleidatanes.
Estudià Dret i Filologia semítica i hispànica a París, Jerusalem i Barcelona. El seu periple per diversos països i cultures: Rússia, Alemanya, Japó, alimentaren i bastiren el seu bagatge personal fins convertir-lo en un ric mosaic multicolor cultural i lingüístic. Perquè la Yael parlava deu idiomes i era capaç de traduir en francès, hebreu, rus, portuguès, alemany, anglès, català i castellà.
Per a ella, conèixer la llengua d’un país era una porta oberta al coneixement de la seva història, dels seus poetes, de la seva cultura, de la seva gent. I per això, la Yael mai es va sentir estrangera enlloc. La seva atracció per aprendre i assolir diversitat de llengües, era immensa, la voluntat de teixir sòlids lligams personals, d’estimar la terra que l’acollia formava part del seu tarannà.
I des de 1976 es va sentir catalana perquè estimava i treballava la nostra llengua i s’hi sentia bé a la nostra terra acollidora on va fer molts amics i on va trobar l’Uwe Geest amb qui compartiria el goig de la vida i l’experiència de l’art.
El seu camp professional era l’activitat traductora que exercia com un cant generós de dedicació a l’obra d’altres autors per donar-los a conèixer a uns nous lectors. Com va dir Joan Maragall “El treball de traducció quan es fa amb calor artístic fa descobrir riqueses de l’idioma desconegudes [...] I a més la traducció posa en contacte amb l’esperit humà universal”. Sens dubte, les traduccions de la Yael han enriquit la nostra cultura catalana, i amb elles ens ha creat un pont amb altres cultures.
La Yael s’integrà com a Membre del Centre Català del Pen Club i formà part del seu comitè d’Escriptors Empresonats per denunciar la manca de llibertat d’expressió vigent en molts països, per defensar i donar veu els escriptors que són víctimes de persecució i de repressió. Ella va acompanyar com a intèrpret l’Anna Politkòvskaia, quan visità Barcelona, la periodista russa que exercia un periodisme compromès, que va informar i denunciar el genocidi que patia, i encara pateix, el poble kurd a Txetxènia, la dona que fou amenaçada i que va perdre la vida a màns de la intransigència més cruel i destructora.
La passió de Yael per les paraules, per la forma poètica com a registre literari capaç d’expressar els sentiments i sensacions més íntimes, la impulsà escriure i publicar poemes. També les seves paraules sensibles acompanyaren les exposicions de diversos artistes plàstics.
Des de l’any 2006 Yael treballava a l’Institut Ramon Llull, en el programa de traduccions, on va sembrar amistat i professionalitat. Carles Torner, Cap de l´Àrea d´Humanitats i Ciència, va escriure en un article-comiat dedicat a la Yael: “ens sentim agraïts per haver pogut treballar al seu costat. Perquè parlem d’algú que és un veritable regal per a la nostra tasca: no només parlava i traduïa deu llengües, sinó que la seva tendresa i el seu compromís ètic en la feina donaven al nostre equip solidesa.”
La Yael ens va deixar el 11 de gener de 2007 a causa d’un tràgic accident a Lisboa. Quan va marxar, tenia sobre la taula nombrosos projectes de traducció i també treballs personals de fotografia i de poesia… i tants d’altres que devia anar teixint en el seu interior.
Un dia va escriure:
“omplo la teva absència amb el material de l’ànima
que em vas deixar com a equipatge,
i rebutjo l’oblit amb les mans, amb la ploma, amb la boca.”
Uns mots que defineixen amb nitidesa el sentiment que trasllueix aquesta exposició d’Uwe Geest.
Com va dir el poeta Joseph Brodsky, que tan admirava la Yael, “No hi ha un acte d’amor més gran que la memòria”, per això avui estem aquí, per recordar-la.
I perquè sabem que els poetes no marxen mai perquè ens deixen una part de la seva essència en els seus versos, avui volem fer present la Yael tot recitant alguns dels seus poemes i també sentit la seva pròpia veu. I tot, perquè encara creiem en la força de les paraules.
Carme Puyol Torres
