“Hey, Ho, Let’s Go” de DALMAU-GÓRRIZ

May 5th, 2008

Tenia ganes de conèixer a DALMAU-GÓRRIZ aquesta parella d’ARTISTES doncs soc una seguidora i admiradora de la seva obra des de fa temps.

Jordi Dalmau i Lidia Górriz són una parella sorprenent. Per mi, són un referent de l’art més fresc, innovador i compromès del nostre país.

Aquest divendres passat (dia 2 de maig) vam inaugurar la seva exposició a la nostra galeria, (llàstima que el pont del 1 de maig, fes que molts de vosaltres us perdéssiu aquest esdeveniment i poder parlar una estona amb algú d’ells).

Teniu l’oportunitat de veure la seva obra, que tindrem exposada fins a final de mes.
Des d’aquesta pàgina faig arribar la meva enhorabona, un altre cop, al Jordi i la Lidia.

N.F.E.

blog.JPGblog_11.JPGblog_21.JPGblog_4.JPGblog_5.JPG

Una altra manera de llegir poesia

April 21st, 2008

Un dels darrers treballs de Núria Fernández ha estat sobre poesia, s’ha dedicat ha escriure poemes que configuren la forma d’una ditada.

Així doncs la gent que ella coneix, amics i familiars han anat deixant la seva empremta per que l’artista els hi escrivís una poesia.

Sota el títol “gent que deixa empremta” Núria Fernández ha volgut donar-li forma a la poesia.

poema-a-assumpta.jpgpoema-a-rufino.jpg

Per fi algú parla d’aquest espai anomenat “La Comella”

April 11th, 2008

“La Comella” es un espai que ha creat l’escultor Rufino Mesa a les nostres contrades.

Allí treballa i conviu amb la seva família i la seva obra.

No ha estat fàcil per a ell crear aquest espai. Tan sols amb l’ajuda de les seves mans, la de algú altre i…… poc més, però això sí, amb cap, amb molt de cap, bones idees i tocant de peus a terra.

Rufino Mesa permet als pocs que coneixem aquest indret, acostar-nos-hi a fer-li una visita. Plegats fer una passejada i sentir l’energia que desprenent les pedres que allí ha col·locat, tan subtilment amb tanta màgia i mestratge.

És un espai per a la reflexió, mitjanant l’observació sens coses importants, amb lo petits i efimers que som i lo gran que és tot el que ens envolta.

En aquest blog trobareu imatges de “la Comella” busqueu els mesos de Juliol i octubre del 2007.

N.F.E.

rufino-mesa_diari-tarragona-10-04-08.jpg

Del cercle màgic al cercle viciós

April 7th, 2008

A Martí Rom tot li parla, és un creador inquiet, bucòlic i divertit a la vegada.

Aquest passat dissabte dia 5, vam inaugurar a la nostra galeria la seva darrera proposta que consta d’una sèrie d’escultures en ferro lleugerament acolorides.

Amb els anys, s’ha convertit en un mestre de la tècnica i de la forma que adopta per explica’ns el que sent.

Com sempre la inauguració va ser tot un èxit, amics, amats de l’art i seguidors de les expressions artístiques ens van acompanyar en aquest periple.

Aquí van unes imatges.

N.F.E.

blog_7.jpgblog_21.jpgblog_4.jpgblog_5.jpgblog_3.jpgblog_6.jpgblog_1.jpg

Inauguració de la galeria “CATER IN ART” a Barcelona

March 27th, 2008

Ysabel Pinyol dirigeix la galeria Cater In Art, un nou espai dedicat a la divulgació de l’art més  avantguardista i innovador.

Aquest espai va obrir les seves portes el passat dia 13 de març amb una exposició de Mariscal.

La Ysa (que es com l’anomenem els qui la coneixem) amb aquesta iniciativa, ens vol donar tan als artistes com als amants del art, l’oportunitat de gaudir d’un lloc que estic segura no passarà desapercebut.

Us poso unes imatges del dia de la inauguració.

NFE

full_1.jpgfull_2.jpgfull_3.jpgfull_13.jpgfull_12.jpgfull_21.jpgfull_5.jpg    

March 27th, 2008

premsa_pais.jpg

March 20th, 2008

premsa_bo1.jpg

“estacions de viatge” d’Uwe Geest

March 10th, 2008

Aquest passat dissabte Uwe Geest, ens va transportar un altre cop al seu món pictòric, un món ple de color i sensibilitat.

Amb el seu particular homenatge que fa a la Yael Langella que li ha deixat un rastre inesborrable.

Una poeta per sobre de totes les coses, però també una dona que s’ha sabut fer estimar pels qui la vam conèixer.

La “Yael” escriu en un fragment del poema “TOT L’ESTIU CAMINES DESCALS” que li dedica al seu estimat “Uwe” i que tant bé defineix la seva obra.

……………………………….

tot l’estiu toques l’aigua,

toques la terra,

toques l’herba, toques el sòl,

toques la sorra i les ones.

Tot l’estiu toques la sorra,

toques l’aigua.

tot l’estiu,

toques

la sorra,

toques

l’aigua.

Sota les carícies del teus peus

descansa, en la seva calma, la immensitat del cel.

…………………………………

dsc06331.JPG dsc06334.JPGdsc06336.JPGdsc06339.JPGdsc06340.JPG

 

 

 

 

 

Inauguració de l’Exposició de pintures d’Uwe Geest dedicada a Yael Langella “estacions de viatge”

March 3rd, 2008

Yael Langella: pont de cultures 

Yael Langella va néixer a París, l’any 1953 i va viure la seva infantesa a Tunísia, el país de la seva família paterna d’origen sefardita. Dels llavis del seu pare va conèixer les seves antigues arrels que es troben entre la població jueva de terres lleidatanes.
Estudià Dret i Filologia semítica i hispànica a París, Jerusalem i Barcelona. El seu periple per diversos països i cultures: Rússia, Alemanya, Japó,  alimentaren i bastiren el seu bagatge personal  fins convertir-lo en un ric mosaic multicolor cultural i lingüístic. Perquè la Yael parlava deu idiomes i era capaç de traduir en francès, hebreu, rus, portuguès, alemany, anglès, català i  castellà.
Per a ella, conèixer la llengua d’un país era una porta oberta al coneixement de la seva història, dels seus poetes, de la seva cultura, de la seva gent. I per això, la Yael mai es va sentir estrangera enlloc. La seva atracció per aprendre i assolir diversitat de llengües, era immensa, la voluntat de teixir sòlids lligams personals, d’estimar la terra que l’acollia formava part del seu tarannà.
I des de 1976 es va sentir catalana perquè estimava i treballava la nostra llengua i s’hi sentia bé a la nostra terra acollidora on va fer molts amics i on va trobar l’Uwe Geest amb qui compartiria el goig de la vida i l’experiència de l’art. 
El seu camp professional era l’activitat traductora que exercia com un cant generós de dedicació a l’obra d’altres autors per donar-los a conèixer a uns nous lectors.  Com va dir Joan Maragall “El treball de traducció quan es fa amb calor artístic fa descobrir riqueses de l’idioma desconegudes […] I a més la traducció posa en contacte amb l’esperit humà universal”.  Sens dubte, les traduccions de la Yael han enriquit la nostra cultura catalana, i amb elles ens ha creat un pont amb altres cultures.
La Yael s’integrà com a Membre del Centre Català del Pen Club i formà part del seu comitè d’Escriptors Empresonats per denunciar la manca de llibertat d’expressió vigent en molts països, per defensar i donar veu els escriptors que són víctimes de persecució i de repressió. Ella va acompanyar com a intèrpret l’Anna Politkòvskaia, quan visità Barcelona, la periodista russa que exercia un periodisme compromès, que va informar i denunciar el genocidi que patia, i encara pateix, el poble kurd a Txetxènia, la dona que fou amenaçada i que va perdre la vida a màns de la intransigència més cruel i destructora.
La passió de Yael per les paraules, per la forma poètica com a registre literari capaç d’expressar els sentiments i sensacions més íntimes, la impulsà escriure i publicar poemes. També les seves paraules sensibles acompanyaren les exposicions de diversos artistes plàstics.
Els seus versos han estat profunds observadors i còmplices de moltes obres del seu company Uwe, tal i com podreu comprovar en aquesta sala.
Des de l’any 2006 Yael treballava a l’Institut Ramon Llull, en el programa de traduccions, on va sembrar amistat i professionalitat. Carles Torner,
Cap de l´Àrea d´Humanitats i Ciència, va escriure en un article-comiat dedicat a la Yael: “ens sentim agraïts per haver pogut treballar al seu costat. Perquè parlem d’algú que és un veritable regal per a la nostra tasca: no només parlava i traduïa deu llengües, sinó que la seva tendresa i el seu compromís ètic en la feina donaven al nostre equip solidesa.”
La Yael ens va deixar el 11 de gener de 2007 a causa d’un tràgic accident a Lisboa. Quan va marxar, tenia sobre la taula nombrosos projectes de traducció i també treballs personals de fotografia i de poesia… i tants d’altres que devia anar teixint en el seu interior.
Un dia va escriure:
“omplo la teva absència amb el material de l’ànima
que em vas deixar com a equipatge,
i rebutjo l’oblit amb les mans, amb la ploma, amb la boca.”
Uns mots que defineixen amb nitidesa el sentiment que trasllueix aquesta exposició d’Uwe Geest.
Com va dir el poeta Joseph Brodsky, que tan admirava la Yael, “No hi ha un acte d’amor més gran que la memòria”, per això avui estem aquí, per recordar-la.   
I perquè sabem que els poetes no marxen mai perquè ens deixen una part de la seva essència en els seus versos, avui volem fer present la Yael tot recitant alguns dels seus poemes i també sentit la seva pròpia veu. I tot, perquè encara creiem en la força de les paraules.

Carme Puyol Torres

blog_014.jpgblog_024.jpgblog_034.jpgblog_044.jpgblog_053.jpgblog_065.jpgblog_073.jpg

 

La temptació del mes

February 6th, 2008

Aquest mes dediquem aquest espai a Glòria Cot.

Amb les seves obres de petit format ens fa arribar al límit plàstic i encén la nostra percepció visual.

Creiem que l’actual proposta de l’artista, escalfa els sentits.

Este mes dedicamos este espacio a Glòria Cot.

Con sus obras de pequeño formato, nos hace llegar al límite plástico y enciende nuestra percepción visual.

Creemos que la actual propuesta de la artista, calientan los sentidos.

N.F.E.


cot_243.jpg cot_225.jpg cot_216.jpg cot_235.jpg